Grills de somnis
Amb un aire d’elegància subtil, de versàtils corbes creant ones d’aire al caminar, la Margarett es dirigia, seguint una petita esquerda al sòl de fusta vella, cap al fons del passadís, on una dèbil fuga de llum il·luminava amb certa por les ennegrides parets enllumenades per les ombres nocturnes zenitals que es deformaven en entremaliats laberints de cristall d’estel. El silenci era interromput amb un ritme constant creat per el xoc dels tacons sobre el terra grinyolant que crugia amb el pes eteri i fantasmal de l’enigmàtica ombra que creava la dona. Lent, constant moviment misteriós que creava una estranya i espessa boira, transparent i imaginària, que envoltava amb un nimbe tenebrós tot el corredor, de dimensions eternes, fins que la Margarett arribés a l’origen de la llum. El seu compàs era pesant, a poc a poc, amb un esglai que recorria fins i tot l’interior dels ossos i a mesura que el fred prenia el poder de la cambra i els pensaments de follia efímera coronaven la ment de la Margarett, aquesta continuava avançant fins arribar al final del passadís, tan estrany, tan misteriós i tan delectable camí de lluents cristalls penjats i espines de fusta incrustades, que tan sols va poder obrir els ulls per veure que era una mera titella que feia de Mort, un dimecres a la tarda.
Amb un aire d’elegància subtil, de versàtils corbes creant ones d’aire al caminar, la Margarett es dirigia, seguint una petita esquerda al sòl de fusta vella, cap al fons del passadís, on una dèbil fuga de llum il·luminava amb certa por les ennegrides parets enllumenades per les ombres nocturnes zenitals que es deformaven en entremaliats laberints de cristall d’estel. El silenci era interromput amb un ritme constant creat per el xoc dels tacons sobre el terra grinyolant que crugia amb el pes eteri i fantasmal de l’enigmàtica ombra que creava la dona. Lent, constant moviment misteriós que creava una estranya i espessa boira, transparent i imaginària, que envoltava amb un nimbe tenebrós tot el corredor, de dimensions eternes, fins que la Margarett arribés a l’origen de la llum. El seu compàs era pesant, a poc a poc, amb un esglai que recorria fins i tot l’interior dels ossos i a mesura que el fred prenia el poder de la cambra i els pensaments de follia efímera coronaven la ment de la Margarett, aquesta continuava avançant fins arribar al final del passadís, tan estrany, tan misteriós i tan delectable camí de lluents cristalls penjats i espines de fusta incrustades, que tan sols va poder obrir els ulls per veure que era una mera titella que feia de Mort, un dimecres a la tarda.
Deklan Croneil
Comentari:
Aquesta descripció relata breument, amb un estel de tedi, el fet d'un somni, al qual el podem anomenar "somni mortuori".
Podem començar, analitzant el fet de la creació del nom de la aparent protagonista, Margarett. El seu nom es un cop d'ull al fet del nom propi com a tal, és a dir, Margarett prové de Marge, que al mateix temps, si ho reduïm a un esquema mental del marc descriptiu, podrem entendre, rere la lectura, que la M de Margarett representa la mort.
Ara bé, el fet és el joc d'ombres i moviments per els quals destaca la descripció. No es corrent el mètode que s'ha utilitzat, però a diferència de la primera lectura per sobre, te una estructura descriptiva bastant interessant. Comencem, trencant la realitat amb els laberints de cristall:
Els laberints de cristall serà un mètode del que en faré bastant d'ús, tant a català com a castellà.
La idea trivial dels llaberints de cristall a la descripció, te que veure amb la brutícia del lloc, que actúa com a metàfora de la brutícia del alma i el alma es la metàfora, a la vegada, del concepte que es te avui dia a la societat de la poca cura a la vida.
C.S. Lewis, al seu llibre més conegut, dintre de les cròniques fantàsiques (Les cròniques de Narnia: El lleó, la Bruixa i l'Armari, comenta amb certa crueltat, la diversió de la simbología del Diable, la Reina Blanca, qui congelaba amb un bàcul, a tot aquell èsser viu que no li obeís. Passat el fil argumentatiu, Lucy, rere l'obtenció d'un elixir màgic i el rugit d'Aslan (representació de la reencarnació de Déu) poden descongelar a totes les estàtues que havía col·leccionat la Reina a través de la seva vida. (El Jardí de les Estàtues) on s'allibera entre altres, a Tumnus, un faune que actúa com a ritual de pas entre la realitat i la fantasía (Antic testament i nou testament) el que es prèn com a representació de que es torna a encendre la flama de la esperança per vèncer al mal.
Els laberints de cristall, representen la fragilitat màgica (aparició literària) que pren a la Mort com a temàtica principal i vital, encara que, visualment, representen les petites motes de pols, que a rerellum es poden observar com es fan laberints invisibles.
Tot i que té la part literària, també té la part filosòfica, encara que m'hagi repetit en filosofia. Es pot apreciar lleugerament el caire nihilista Nietzchià i el seu paradigma del "etern retorn:
- Nihilisme: Tot i que l'escena que es descriu, aparentment sembla una descripció qualsevol, s'han tingut en compte molts factors, com es el fet de la quantitat. A la descripció es representa una sola dona (tan sols sabem que es dona perquè es diu Margarett) que tracta de arribar fins a una porta. El fet de l'us de la dóna ha sigut donat al fet de personificar a la mort, encara que el fet de que a l'escena tan sols aparegui un personatge, representa el fet de que a la ment humana, realment, no passa res; si no s'intensifica la necessitat de raonar, no es pot pensar. A la mort no li hem ensenyat a pensar ni a raonar, amb la qual cosa, la seva ment, el seu interior, aquesta escena tan freda, plena de tedi, representa l'interior del pensament de la Mort, dabant l'acció de fer el seu "treball", estant, tal com es vol expressar, sola.
" La mort, al igual que la vida, s'ha de fer en soletat, degut a que cadascú té la seva pròpia vida, i tan sols es necesita el fet de compartir els pensaments relatius (superficials) amb l'objectiu de beneficiar-nos."
- Etern retorn: l'etern retorn, a diferència del sentiment de soletat que es pot sentir al fragment, tan sols es cita com a picada d'ull a l'idea de la eterna vida com a mort. El fet de la mort es tracta com un signe i en el cas hipotètic de que Margarett haguès obert la porta, el que hagués trobat, es la seva figura, relflexada, fent el mateix gest que ella, eternament. Tot i això, tan sols utilitzo el concepte de "etern", amb l'objectiu de fer pesar la descripció, emulant el mateix sentiment de tedi vital que es té, abans de morir.
Finalment, com sempre faig a la majoria de contes (crec que del bloc no hi fardo massa aquest recurs) utilitzo el tall màgic, un recurs que s'en va acudir (si, s'en va acudir, peruqè realment no se si existeix amb un altre nombre o què, pero normalment ho utilitzo així que em permeteixo l'abús del autollenguatge ^_^).
El tall màgic (tajante fantástico) es un recurs que utilitza l'onirisme fantástic del personatge principal (tan sols es pot aplicar a un personatge en tota una novel·la) el qual consisteix en, rere participar en una acció que ocupa un llarg tram de la linia del temps, es desperta, com si tot haguès sigut un somni, encara què, mentre és, aparentment despert, troba trets evidents del mon fantastic-oníric, o ha realitzat la MAJOR part de la novel·la. Així que, el fet de que la acció siguès tan surrealista, vé donada a que la descripció de l'acció es tan sols un somni que ha tingut la Mort, personificada amb una morta. Tot i això, encara no s'acabat la relació, sino què faig que la màgia circuli per altres mons, el qual s'anomena (el recurs) bot de mons.
El bot de mons ( salto de mundos) es un recurs que es molt dificil de detectar en el text i es troba al final de la descripció a la útlima frase, o diu "el dimecres a la tarda".
En un principi, el dimecres a la tarda tan sols es un día, per posar qualsevol ja que dóna musicalitat, però la cosa va més enllà, fent un ullet al poeta català Miquel Martí i Pol, al seu poema "L'arrel i l'escorça", el qual fica el seu desig entremeliant i creant laberints verídics, mescla la realitat ( la mort) amb el somni ( el desig) a més de fer un petit homenatge camuflat entre les lletres que expliquen un grill de somnis, a qui li ha tocat la mala sort de perseguir a la Mort.